Els tipus d’espessadors es poden dividir de diferents dimensions. A continuació es mostren els principals mètodes de classificació i tipus representatius:
1. Classificació per propietats iòniques
Tipus anionics: com ara la cel·lulosa carboximetil de sodi, l’àcid alginic, etc.
Tipus cacionic: com ara les sals d’amoni poliquaternari, s’aconsegueix un espessiment mitjançant grups amino carregats positivament.
Tipus de ionia: com ara la hidroxietil cel·lulosa (HEC), la pirrolidona de polivinil (PVP), etc., no contenen grups iònics i tenen una alta estabilitat.
2. Classificació per font
Tipus naturals: polisacàrids o substàncies proteïnes extretes de plantes (com midó, pectina), algues o animals (com la gelatina).
Synthetic Tipus: preparat per síntesi química, com el poliacrilat de sodi, els espessidors de poliuretà, etc.
3. Classificació per estructura química
Polysacàrids: com els derivats de midó (metil cel·lulosa), la goma de xantan, etc., formen una estructura de gel a través de l’absorció d’aigua i l’expansió de la cadena molecular.
Proteïna: com la caseïna i el caseinat de sodi, que utilitzen les propietats col·loïdals de la proteïna per espessir.
Polymer: com ara el gruix de poliuretà (HEUR), que aconsegueix un espessiment a través de l’associació de grups hidrofòbics.
4. Classificació per pes molecular
Pes molecular de baixada: com ara alcohols grassos i sals inorgàniques (com el clorur de sodi), que s’espesseixen canviant l’estructura de la solució.
Pes molecular - com ara èters de cel·lulosa i àcids poliacrílics, que augmenten la viscositat formant una estructura de xarxa.
5. Altres mètodes de classificació
By Application Area: Grau alimentari, Grau Cosmètic, Grau Industrial, etc.
Propietats funcionals : com ara el tipus tixotròpic (bona fluïdesa a la cisalla baixa, espessint -se a la cisalla alta), tipus d’anivellament (millora de la uniformitat del recobriment), etc.