Els dispersants es poden dividir en les categories següents segons la seva estructura química i les seves característiques funcionals, que es resumeixen de la manera següent en combinació amb fonts autoritàries:
1. Classificació per propietats iòniques Tipus anionics
El tipus més comú, els grups hidròfils amb càrregues negatives a la molècula (com ara grups d’àcid sulfonic, grups d’àcid carboxílic) dispersen partícules mitjançant la repulsió electrostàtica.
Substàncies representatives: sulfonat de dodecilbenzene de sodi, sulfat de polioxietilè gras de sodi (AES), oleat de sodi, etc.
Característiques: adequades per a ambients neutres o alcalins i tenen efectes de dispersió significatius sobre pigments i càrregues inorgàniques.
Tipus cacionic
La molècula es carrega positivament i és adequada per a partícules carregades negativament (com l’argila, el negre de carboni).
Substàncies representatives: bromur d’hexadeciltrimetilamoni (CTAB), sals amines, sals d’amoni quaternaris, etc.
Nota: pot reaccionar amb substàncies anioniques per formar precipitació, de manera que cal utilitzar amb precaució.
Nonionic tipus
No es carrega i la dispersió s’aconsegueix mitjançant un obstacle estèric i una tensió superficial reduïda. És insensible al pH i als electròlits.
Substàncies representatives: èter gras de polioxietilè (AEO), nonilfenol èter (NPEO) (eliminat gradualment per problemes ambientals).
Tipus amfotèric
Conté grups anionics i catiònics (com els polímers de fosfat), s’adapta a un ampli rang de pH, però pot afectar l’adhesió del material.
2. Classificació per pes molecular
Polímer tipus
Inclou polímers sintètics (com el poliacrilat de sodi, l’alcohol polivinil) i els derivats de polímer natural (com la cel·lulosa, el midó).
Avantatges: forma un obstacle estèric a través de l'estructura de la cadena llarga i té una alta estabilitat de dispersió. És el tipus principal de superdispersant.
Tipus moleculars de baix
Com ara els àcids grassos (àcid esteàric) i els alcohols (etanol), redueixen la tensió interfacial mitjançant l’adsorció, però l’estabilitat és feble.
3. Tipus funcional especial
Sabons de metall
Les sals de metall d’àcids grassos superiors (com l’estearat de calci, l’estearat de zinc) tenen efectes de lubricació i dispersió, i la dosi sol ser 0. 2%-1. 5%.
Paraffin
Inclosa la parafina líquida, la parafina microcristal·lina, etc., que cal utilitzar conjuntament amb altres lubricants, i la dosi ha de ser controlada estrictament (com ara la parafina microcristalina només 0. 1%-0. 2%).