Les característiques estructurals dels agents humits inclouen principalment les seves característiques estructurals moleculars i la seva composició química.
La característica bàsica de l'estructura molecular dels agents humits és que un extrem de la molècula té un grup hidrofílic (segment) i l'altre extrem té un grup hidrofòbic (segment). Aquesta estructura permet a l’agent humit formar una estructura sandvitx entre el líquid i la superfície sòlida, reduint així la tensió superficial i promovent el procés de humectació. Concretament, els grups hidròfils (com hidroxil, carboxil, etc.) s’enfronten a l’aigua, mentre que els grups hidrofòbics (com alquil, aril, etc.) s’absorbeixen a la superfície sòlida per formar una monocapa, reduint la tensió superficial del revestiment i facilitant el líquid que s’estengui a la superfície sòlida.
Segons les diferents estructures químiques, els agents humits es poden dividir en les categories següents: Organic Silicon tipus: com el silici orgànic modificat per poliether, principalment utilitzat per reduir la tensió dinàmica de la superfície. Typeanionic: com els adductes d'òxid d'etilè, principalment utilitzats en sistemes de resina basats en aigua. Tipus noionic: com els polímers de fluor, amb una bona activitat superficial. A més, també cal tenir en compte la capacitat dels agents humits de reduir la tensió dinàmica de la superfície en aplicacions pràctiques. Per exemple, els agents humits que contenen fluor redueixen principalment la tensió de la superfície estàtica, mentre que els agents de humectació de silicona poden reduir eficaçment la tensió dinàmica de la superfície. Per tant, a l’hora d’escollir un agent humit, cal fer una tria en funció de la situació específica.